Comprovació objectiva
de la consciència transcendental

L’existència de la consciència transcendental pot verificar-se objectivament degut a la connexió profunda entre ment i cos. Els canvis en els estats mentals coincideixen amb canvis en el funcionament fisiològic. Tot i que actualment els científics no poden observar què pensem en estat de vigília, o què veiem en estat de dormir, poden distingir clarament els tres estats principals de consciència: vigília, dormir i somiar. Aquests tres estats de consciència principals poden, per tant, ser identificats per estils únics de funcionament fisiològic, especialment per la combinació del ritme metabòlic i dels patrons d’ones cerebrals.

Aquest fet és totalment significatiu perquè, segons la literatura vèdica, l’experiència directa del camp unificat de la llei natural en consciència transcendental té lloc en un quart estat principal de consciència. En sànscrit aquest estat de pau profunda es denomina samadhi (ment sense ones) o senzillament turiya (el quart [estat]).

En les últimes dècades, els investigadors han comprovat l’existència d’aquest quart estat de consciència en demostrar que en consciència transcendental el cos i el cervell funcionen d’una manera única, específica, clarament distinta de la vigília, del dormir o del somiar.

Indicadors Fisiològics de Descans Profund amb la Tècnica de Meditació Transcendental

Una comparació (meta-anàlisi) de 31 estudis prèviament realitzats va demostrar que l’experiència de la consciència transcendental (tal com s’experimenta durant la tècnica de Meditació Transcendental) produeix un nivell de consciència alerta i alhora relaxada molt més profund que descansant amb els ulls tancats. La conductivitat basal de la pell mesura l’habilitat amb la qual la pell condueix l’electricitat; el flux elèctric augmenta quan la pell perspira a causa de la tensió nerviosa. La reducció aguda de la conductivitat basal de la pell en estat de consciència transcendental indica, doncs, una relaxació profunda. El ritme respiratori també disminueix en un estat de relaxació profunda, així com el lactat en el plasma, producte químic derivat de l’estrès i la tensió. Aquests canvis fisiològics ocorren espontàniament quan la ment s’assenta sense esforç vers la consciència transcendental, un estat de pau interior. Tot i que el cos també experimenta un tipus de relaxació en l’estat de consciència de dormir profund, hi ha una gran diferència. Mentre que en el dormir profund la ment perd la consciència completament, durant la consciència transcendental el cos descansa profundament però la ment està més alerta (i els patrons d’ones cerebrals difereixen marcadament). Per això els investigadors es refereixen de vegades a la consciència transcendental com un estat de consciència de alerta en repòs profund.

Referències:

1. American Psychologist 42 (1987): 879–881.
2. Science 167 (1970): 1751–1754.
3. American Journal of Psychology 221 (1971): 795–799.

Movilització de les Reserves Latents del Cervell amb la Tècnica de Meditació Transcendental

En consciència transcendental, l’augment de consciència de alerta és acompanyat de canvis espectaculars en el funcionament cerebral. Aquest estudi mostra que durant aquesta experiència les reserves latents del cervell es mobilitzen, avivant així el funcionament del cervell en una gran àrea. Aquesta investigació també va mostrar que la resposta del cervell a un estímul somatosensorial (0-100 msg) és distribuïda molt més àmpliament a través del còrtex que en el període anterior a la consciència transcendental, fet que indica un augment de consciència de alerta i de la resposta del funcionament cerebral. Aquest estudi, realitzat pel prof. Nicolai Nicolaevich Lyubimov, director del Laboratori de Neurocibernètica de l’Institut de Recerca del Cervell de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Rusia, també indica l’existència d’un increment en la relació funcional entre els dos hemisferis cerebrals. Per tant, durant l’experiència del quart estat de consciència, àmplies àrees cerebrals són avivades i integrades.

Referències:

1. Proceedings of the International Symposium Physiological and Biochemical Basis of Brain Activity, St. Petersburg, Rússia, (22-24 de juny de 1992).
2. Segon Simposi Sueco-Rus New Research in Neurobiology, Moscou, Rússia (1-21 de maig de 1992).

Major Coherència de les Ones Cerebrals durant la Consciència Transcendental

Dotze estudis han comprovat que la consciència transcendental també es caracteritza per una extensa coherència en els patrons d’ones cerebrals, com ho demostren les mesures electroencefalogràfiques (EEG). Generalment, en estat de consciència de vigília, els patrons d’EEG són dispersos, desordenats i ràpidament canviants. En canvi, a mesura que la ment s’assenta en consciència transcendental, les ones cerebrals tendeixen a ser rítmiques i ordenades, i a moure’s sincrònicament en grans zones de les regions frontals del cervell (com es pot observar en el gràfic), fins arribar a estendre’s també a les parts posteriors del cervell.

Els investigadors saben des de fa temps que la majoria de les experiències (sensorials o cognitives) aviven només un petita àrea específica del cervell. La investigació anterior, sobre la mobilització de les reserves del cervell, així com aquesta investigació sobre la coherència a llarg termini de les ones cerebrals, indiquen que la consciència transcendental aviva i coordina l’activitat del cervell sobre una àmplia zona, estimulant així el que Maharishi Mahesh Yogi denomina un “funcionament total del cervell”. A més, diversos estudis sobre la tècnica de Meditació Transcendental indiquen que la consciència transcendental és acompanyada d’increments en l’índex EEG de consciència de alerta en repòs (freqüència alfa lenta en el còrtex frontal).

Considerant aquests tres estudis conjuntament (els quals tenen, a més, el suport de centenars d’altres estudis), la consciència transcendental es caracteritza per (1) un estat únic de relaxació i repòs profunds, i (2) l’avivament i la integració de grans zones corticals (amb trets de freqüència alfa augmentada significativament i de coherència extensa). Aquestes característiques fisiològiques són específiques d’aquest quart estat de consciència: mai no apareix en els estats de vigília, dormir o somiar.

Referències:

1. Science 167 (1970).
2. Scientific American 226 (1972).
3. American Journal of Physiology 221 (1971).
4. Electroencephalography and Clinical Neurophysiology 35 (1973).